Una partitura…

Una església….

Un orgue….

Uns espectadors….

639 anys d’interpretació…..

“Mai he escoltat un so sense estimar-lo, l’unic problema amb els sons és la música”
-Escritos al oído- John Cage.

John Cage compositor que va atrapar el silenci en una de les seues obres, 4′33″ (1952), va escriure en 1987 “Organ 2/ASLSP“  on les sigles signifiquen “As Slow As Possible” - “deu tocar-se tan lentament com siga posible”
Aquesta indicació va generar un intens debat als seus seguidors.
En 1997 un grup de músics i filòsofs discutiren la qüestió en Trossingeny, Selva Negra, i es van suggerir diferents propostes.
Cage podria referir-se al temps màxim que pot aguantar un ésser humà fins a pedre les forces o perdre la paciència, amb aquesta proposta, Diane Luchese completà l’interpretació de Organ 2 durant 14 hores i 56 minuts ininterrompudament. La dificultat de l’execució resideix en donar a cada nota una longitud proporcional a la de les 8 pàgines que ocupa la partitura original.
Altra proposta va plantejar que la durada havia de correspondre amb el temps que viu un ésser humà. És a dir, haruia ser executada tant de temps com indica l’esperança de vida mitja mundial, que equival actualment a 66,7 anys.

Però la proposta que més va convèncer fou la de perllongar la peça amb la vida d’un orgue, la qual no és finita si se li procura un manteniment adequat.

El primer orgue amb teclat modern va ser construït en la catedral de Halberstadt en 1361, aquest orgue era el primer amb una clavitura de 12 notes que és el que s’utilitza avui en els nostres instruments de teclat. Es va acordar triar la durada de la peça amb aquesta data, i seria el temps transcorregut des de la construcció de l’orgue fins a la data d’inici de la seua interpretació. El resultat 639 anys. (1361-2000-2639)

A causa de la nostra era caracteritzada per la pressa, aquesta peça de música és una manera d’intentar retardar les nostres vides agitades. El “descobriment de la lentitud” i l’establiment “d’una pomera musical” es poden entendre com símbols de la confiança en el futur.

El lloc, St. Burchardi, una de les esglésies més velles de la ciutat de Halberstadt, Alemanya, construïda al voltant de l’any 1050.
Es va construir l’orgue específicament per a este fí, protegit amb cristall per a reduir el volum del seu so constant.
El concert va començar el 5 de setembre de 2001, 89 aniversari de John Cage, però durant 20 mesos no s’escoltava res ja que l’obra comença amb un silenci equivalent a aquest periode.
La primera nota es va escoltar el 5 de febrer del 2003 i des de llavors han anant succeint-se dues notes per any. Per a aconseguir-lo les tecles del orgue es mantenen pulsades durant mesos amb uns sacs d’arena que les mantenen pressionades.

Es venen localitats especials per a cada canvi d’acord. El pròxim és en el 2013.

“La música que preferisc, fins i tot més que la meva, és la que escoltem quan estem en silenci” - John Cage.

youtube per vore:
4′33″ per a piano
4′33″ per a orquestra

Noise with John Cage (1966)

John Cage “Imaginary Landscape No. 1″

Marcel Duchamps and John Cage

“On vulga que estiguem el que escoltem més freqüentment és soroll. Quan ho vam ignorar no molesta. Quan ho escoltem ho trobem fascinant. El so d’un camió a 50 milles per hora. L’estàtica entre emissores. La pluja. Volem capturar i controlar aquests sons, i usar-los no com efectes sonors sinó com instruments musicals.” - John Cage.

fonts:
john-cage.halberstadt.de
retroriff.com

enllaços:
john-cage.halberstadt.de
as-slow-as-possible.com
comprar partitura Organ 2

El que veiem en la iconografia de d’alt és una dona tocant una Harmònica de Cristall, aquest instrument té uns 250 anys i ara parlarem un poquet d’ell.
Moltes van ser les temptatives d’utilitzar el cristall com instrument musical. En documents de mitjan del segle XVII es fa referència a la realització de música amb l’ajuda de 30-40 diferents recipients de vidre temperats.
Esta tècnica va ser oblidada cap al final d’aquesta època i solament en 1744 va ser de nou descoberta per l’irlandès Richard Packrich qui el va dur per tota Anglaterra. L’èxit va ser molt gran i va provocar l’interès de Christoph-Willibald Gluck que es trobava en Londres. El jove Gluck va dominar el nou intrument i fins i tot va realitzar el “concert de vint-i-sis vidres temperats per aigua de manantial”.
La passió per l’harmònica de cristall també va capturar a l’ambaixador dels Estats Units, Benjamin Franklin, que va arribar a Londres en 1757. Franklin, famós pels seus invents, la va estudiar a fons i la va millorar. Els vidres els va substituir per tasses hemisfèriques modelades i col·locades sobre un eix de ferro que tenien un constant moviment a través d’un pedal. Les peces de cristall al girar i al tacte del dit amb les vores banyades provoquen un so afable i agradable.

L’harmònica de cristall es troba en el Museu Alemany de Munich.
Els sons del vidre prompte van conquistar Alemanya, Àustria i Rússia. Un famós psiquiátra, Mesmer, va utilitzar l’harmònica per a calmar pacients. Va ser en casa de Mesmer on Mozart el va escoltar per primera vegada, i va escriure música per al instrument inusual. (Adagio en do major KV 356 per a harmònica de cristall). En 1791, Mozart va escriure altra peça quan va escoltar tocar a Marianne Kirchgesner i quedar fascinat per la seua interpretació.(Música per harmònica de cristall, flauta, oboè, viola i violoncel)
Posteriorment van compondre música per l’harmònica Beethoven, Glinka, Berlioz, Rubinstein, Richard Strauss, Paganini….Goethe va admirar el seu sonar diví…

És curiós que en algunes ciutats d’Alemanya l’harmònica va ser prohibida per la llei perquè se suposava que “alterava l’estat mental de les persones, espantava a animals i provocaba trastorns mentals”
Però l’oblit d’aquest intrument no solament va anar per aquestes llegendes sinó també per la seua fragilitat i la seua tècnica inusual de tocar-lo. Amb la idea de millorar aquesta tècnica es van substituir els vidres per plaques de cristall i segurament l’execució era més convenient però la màgia del so del “cristall que cantava” va desaparèixer.
L’art veritable de tocar l’harmònica de cristall va ser perdut totalment, i l’harmònica va ser substituïda per una campana d’orquestra (un instrument que sembla un glockenspiel) i celesta en l’orquestra.
Entusiastes d’aquest so segueixen practicant aquest art i antiga tècnica sobre cristall. Un grup de l’actualitat és “Crystal Trio“.

Fins i tot hi ha intèrprets que mantenen viva l’harmònica.

Existeix un llibre que es diu “Anecdotario histórico español” de María Francisca Olmedo de Cerdá, on trobem una anècdota sobre el mestre Salvador Giner que diu:
“–¿SABÍAS QUE…cuando, en 1879, murió la primera esposa del rey Alfonso XII, María de las Mercedes, la Diputación de Madrid pensó en la composición de una “Misa de Réquiem”, en sufragio de la difunta? Eran tan escasos los días que faltaban para el funeral que, ningún compositor de talla, de los residentes en Madrid, aceptó el comprometido encargo y, todos coincidieron, especialmente el Maestro Barbieri, en aconsejar a la Diputación madrileña que recurriesen al músico valenciano Salvador Giner, porque esa tarea sólo podía realizarla él. Cuando le fue formulada la petición contestó el Maestro Giner con naturalidad “Dentro de dos días tendrán las partituras de la Misa”. Y las tuvieron.–”

La “Missa de Rèquiem” de Salvador Giner és a quatre veus, cor i orquestra, i ara tens l’oportunitat de sentirla en un concert que se celebra aquest diumenge 27 de gener 2008 en el Auditori de Torrent a les 19,00 hrs, participen Nuria García, Soledad Pedrosa, Jesús Álvarez, Fernando Martínez, la Jove Orquestra Salvador Giner de la “Societat Coral el Micalet”; Orfeó Polifònic de Massanassa; Orfeó “Manuel Palau”; Coral Giner de la Societat Coral El Micalet; amb la direcció de Miquel Juan García.
És un concert benèfic per a la restauració de la Parroquia Sagrada Familia de Torrent. L’entrada-donatiu és de 5 euros.

Salvador Giner tingué casa a Massarrojos on estiuejava i passava llargues temporades i on va compondre moltes obres inspirades en les costums de l’Horta Nord. Aix, Massarrojos veié nàixer obres com ara Es xopa fins la Moma; Una nit d’albades, inspirada en el cant dels xics a les xiques del poble; Bruixes en l’horta, que responia a la creença que al Camí Fondo hi havia un fantasma; el gran pas doble l’entrà de la Murta, inspirat en la tradició d’enramar murta per a les festes del poble; i per últim l’Ave Maris Stella, una joia del nostre patrimoni musical que, Salvador Giner creà exclusivament per a Massarrojs, concretament per al preciós acte de l’Encontre en la festa del Diumenge de Resurrecció.
Per retre homenatge al mestre, els veïns dedicaren la principal plaça del poble a la seua òpera El Soñador i, en la que fou sa casa, penjaren la làpida que hui està a la façana.
La casa de Salvador Giner a Massarrojos, encara que despullat del mobiliari i del piano, conserva, quasi intacte, l’estudi on escrigué les sues obres. Per la gran finestra que dóna a l’hort, segurament, entraven les muses de la inspiració. (text extret de la sèrie de postals “passejant per Massarrojos” de la Colla Ecologista i Cultural de Massarrojos)