El que veiem en la iconografia de d’alt és una dona tocant una Harmònica de Cristall, aquest instrument té uns 250 anys i ara parlarem un poquet d’ell.
Moltes van ser les temptatives d’utilitzar el cristall com instrument musical. En documents de mitjan del segle XVII es fa referència a la realització de música amb l’ajuda de 30-40 diferents recipients de vidre temperats.
Esta tècnica va ser oblidada cap al final d’aquesta època i solament en 1744 va ser de nou descoberta per l’irlandès Richard Packrich qui el va dur per tota Anglaterra. L’èxit va ser molt gran i va provocar l’interès de Christoph-Willibald Gluck que es trobava en Londres. El jove Gluck va dominar el nou intrument i fins i tot va realitzar el “concert de vint-i-sis vidres temperats per aigua de manantial”.
La passió per l’harmònica de cristall també va capturar a l’ambaixador dels Estats Units, Benjamin Franklin, que va arribar a Londres en 1757. Franklin, famós pels seus invents, la va estudiar a fons i la va millorar. Els vidres els va substituir per tasses hemisfèriques modelades i col·locades sobre un eix de ferro que tenien un constant moviment a través d’un pedal. Les peces de cristall al girar i al tacte del dit amb les vores banyades provoquen un so afable i agradable.

L’harmònica de cristall es troba en el Museu Alemany de Munich.
Els sons del vidre prompte van conquistar Alemanya, Àustria i Rússia. Un famós psiquiátra, Mesmer, va utilitzar l’harmònica per a calmar pacients. Va ser en casa de Mesmer on Mozart el va escoltar per primera vegada, i va escriure música per al instrument inusual. (Adagio en do major KV 356 per a harmònica de cristall). En 1791, Mozart va escriure altra peça quan va escoltar tocar a Marianne Kirchgesner i quedar fascinat per la seua interpretació.(Música per harmònica de cristall, flauta, oboè, viola i violoncel)
Posteriorment van compondre música per l’harmònica Beethoven, Glinka, Berlioz, Rubinstein, Richard Strauss, Paganini….Goethe va admirar el seu sonar diví…

És curiós que en algunes ciutats d’Alemanya l’harmònica va ser prohibida per la llei perquè se suposava que “alterava l’estat mental de les persones, espantava a animals i provocaba trastorns mentals”
Però l’oblit d’aquest intrument no solament va anar per aquestes llegendes sinó també per la seua fragilitat i la seua tècnica inusual de tocar-lo. Amb la idea de millorar aquesta tècnica es van substituir els vidres per plaques de cristall i segurament l’execució era més convenient però la màgia del so del “cristall que cantava” va desaparèixer.
L’art veritable de tocar l’harmònica de cristall va ser perdut totalment, i l’harmònica va ser substituïda per una campana d’orquestra (un instrument que sembla un glockenspiel) i celesta en l’orquestra.
Entusiastes d’aquest so segueixen practicant aquest art i antiga tècnica sobre cristall. Un grup de l’actualitat és “Crystal Trio“.

Fins i tot hi ha intèrprets que mantenen viva l’harmònica.

Observant la foto podríem pensar que el que veiem es tracta d’aquests objectes que s’utilitzaven per a simular platillos volants en les antigues pel·lícules de ficció, cosa que per a realitzar una pel·lícula casolana ens serviria, però guardant la idea, el que veiem en la imatge és un instrument de percussió anomenat “Hung“.
Creat en els laboratoris pertanyents a la companyia PANArt, per Felix Rohner i Sabina Schärer en un cantó de Suïssa en l’any 2000, amb la idea de traslladar el so del steel drum (wikipedia) a un instrument portàtil.
Hang significa mà en idioma Bernés. És el resultat de 25 anys d’investigació científica, amb l’acer i altres instruments de percussió ressonant per tot el món, com són el Gong, el Gamelan, el Ghatam, etc. Pot dir-se que el Hang és el fructífer resultat de la unió d’art, ciència i tecnologia.
L’instrument es compon de dos hemisferis de metall soldats i els costats es diuen Ding i Gu. El costat Ding conté 8 tons musicals en forma de cercles que envolten a un cercle central major (el cridat Ding) i que té un so molt semblant al Gong. L’altre costat, el costat Gu, té un forat per a la ressonància del so que es genera dintre. Es pot tocar de moltes formes diferents: amb la punta dels dits, els pulgars o el palmell de la mà, o barrejant les tres alhora. La majoria del temps, el Hang se fica en les cames però també es pot tocar recolzat en altra superfície. Fins a la data (2008) solament s’han produït al voltant de 5000 instruments, ja que solament els fan els seus dos creadors, i actualment tan solament es fabriquen uns 400 a l’any, sent la llista d’espera de més d’un any per a obtenir-lo. A més únicament es venen en la casa matriu a Berna (Suïssa), pel que al preu resultant cal afegir-li el cost de desplaçament del comprador.

PANArt Hangbau AG
Engehaldenstr. 131
3012 Bern
Switzerland
Ací en PDF (anglés) historia del Hung pels seus cradors.

-Més informació
· hang-music.com
· English Oddmusic
· youtube

Mai parem de descobrir originals idees.
L’artista Tor Claussen (Musical Furnishings) ha inventat una taula formada per diferents mòduls mòbils de percussió, que bé et pot fer el paper d’una perfecta taula davant de la tele o en el menjador i al mateix temps resulta ser un instrument.

Mals de músics
L’estudi d’un instrument musical hauria de ser en gran part l’estudi del funcionament del nostre propi cos. El so i la música són el resultat de l’acció intel·ligent i sensible del cos sobre l’instrument.
Fins a un 75% dels pacients-músics desenvoluparàn malalties muscle-esquelètiques asociades a la seua profesió. Una cantitat que és major que les lesions dels deportistes. Així ho indica el Dr. Philipp Andwandter, Otorrinolaringòleg UC, que al investigar el tema comprobà que els músics patisen molt de les mans, però que no hi ha molta literatura mèdica com en el cas de les lesions dels deportistes.
Hi ha alteracions que només surgisen al moment de tocar l’instrument i no en les altres activitats cotidianes de la persona. ” Açò s’explica pels moviments repetitius que presionen les articulacions de manera fisiològicament anormal”.
La malaltia del músic dependeix de la forma de l’instrument i de la seua manera (o posició) de tocar-ho. ” El que més emmalalteix és l’amateur, i més que ell, el profesor de música”.
Els trataments requereixen molt de temps i paciència, amb més d’un 80% d’èxit.

Algunes Patologies Musicals:
1- Síndrome de dolor regional: per mal ús o sobre-ús del aparat locomotor i per causa del stress produït al sobrepasar els límits normals d’esforç de tendons i muscles. “Les dolencies en el antebraç son freqüents amb la Viola i Contrabaix. I en els instruments de corda, es lesionen els dits i el puny.
2- Neuropaties d’Atrapament: nervits que comencen a comprimir-se pel desenvolupament d’estructures veïnes (un muscle) i es caracteritza per sensació de formigueig.
3- Disfonia Motora Local: moviments involuntaris que surgeixen al moment de començar a utilitzar l’instrument, sense una causa precisa.
4- Osteroartritis: (osteoporosis) el desgast de la superficie de les articulacions que causen dolor, rigidesa i disminució de moviment. (El 77% dels violinistes pateix aquesta patologia al gastar la seua articulació temporomandibular)
5- Somatització: quan el stress, l’ansietat o la depresió dels músics es manifesta amb dolors aguts en les espatlles, colzes i mans.

(Ací video il·lustratiu)

És molt convenient complementar l’activitat física del músic amb algún tipus de deport o tècnica corporal.
El deport més recomanable per el seu gran benefici per a l’esquena es la natació. Altres activitats també recomanables per a músics són:
Tècnica Alexander (T.A a València)
Yoga
Tai-chi

A Terrasa tenim l’Institut de Fisiologia i Medicina de l’Art, el primer centre especialitzat del nostre pais que, a més d’oferir atenció mèdica completa exclusivament per artistes, porta a terme projectes d’investigació, divulgació i docència en aquest camp.

En Zadar, localitat de la regió de Dalmacia de Croacia, existeix un òrgue de mar, instrument en forma d’escala amb una mida de 75 metres i està fet amb marbre. Segons l’altura de la marea i la freqüència de les ones s’escolten curioses harmonies gràcies als 35 tubs d’orgue que sonen per l’aire que empenyen les ones.

Ací teniu una explicació més tècnica (en anglès).

I en este video (Youtube) podeu escoltar-ho.

A Espanya tenim algo paregut en Donostia-San Sebastià , “El peine de los vientos” (1973) obra de Eduardo Chillida. On l’artista va disenyar i realitzar suposadament en col·laboració del músic contemporani Luis de Pablo 7 orificis en la superficie de la plataforma on es trova l’escultura. El mar en funció de la força i la presió en la que entrara en el subsòl del peine produiria una presió en el aire que al eixir per cada orifici faria que el mar i el aire presionat per les ones isquera al exterior amb sons corresponents a les 7 notes musicals -do, re, mi, fa, sol, la, si- (Font)

Existeix un llibre que es diu “Anecdotario histórico español” de María Francisca Olmedo de Cerdá, on trobem una anècdota sobre el mestre Salvador Giner que diu:
“–¿SABÍAS QUE…cuando, en 1879, murió la primera esposa del rey Alfonso XII, María de las Mercedes, la Diputación de Madrid pensó en la composición de una “Misa de Réquiem”, en sufragio de la difunta? Eran tan escasos los días que faltaban para el funeral que, ningún compositor de talla, de los residentes en Madrid, aceptó el comprometido encargo y, todos coincidieron, especialmente el Maestro Barbieri, en aconsejar a la Diputación madrileña que recurriesen al músico valenciano Salvador Giner, porque esa tarea sólo podía realizarla él. Cuando le fue formulada la petición contestó el Maestro Giner con naturalidad “Dentro de dos días tendrán las partituras de la Misa”. Y las tuvieron.–”

La “Missa de Rèquiem” de Salvador Giner és a quatre veus, cor i orquestra, i ara tens l’oportunitat de sentirla en un concert que se celebra aquest diumenge 27 de gener 2008 en el Auditori de Torrent a les 19,00 hrs, participen Nuria García, Soledad Pedrosa, Jesús Álvarez, Fernando Martínez, la Jove Orquestra Salvador Giner de la “Societat Coral el Micalet”; Orfeó Polifònic de Massanassa; Orfeó “Manuel Palau”; Coral Giner de la Societat Coral El Micalet; amb la direcció de Miquel Juan García.
És un concert benèfic per a la restauració de la Parroquia Sagrada Familia de Torrent. L’entrada-donatiu és de 5 euros.

Salvador Giner tingué casa a Massarrojos on estiuejava i passava llargues temporades i on va compondre moltes obres inspirades en les costums de l’Horta Nord. Aix, Massarrojos veié nàixer obres com ara Es xopa fins la Moma; Una nit d’albades, inspirada en el cant dels xics a les xiques del poble; Bruixes en l’horta, que responia a la creença que al Camí Fondo hi havia un fantasma; el gran pas doble l’entrà de la Murta, inspirat en la tradició d’enramar murta per a les festes del poble; i per últim l’Ave Maris Stella, una joia del nostre patrimoni musical que, Salvador Giner creà exclusivament per a Massarrojs, concretament per al preciós acte de l’Encontre en la festa del Diumenge de Resurrecció.
Per retre homenatge al mestre, els veïns dedicaren la principal plaça del poble a la seua òpera El Soñador i, en la que fou sa casa, penjaren la làpida que hui està a la façana.
La casa de Salvador Giner a Massarrojos, encara que despullat del mobiliari i del piano, conserva, quasi intacte, l’estudi on escrigué les sues obres. Per la gran finestra que dóna a l’hort, segurament, entraven les muses de la inspiració. (text extret de la sèrie de postals “passejant per Massarrojos” de la Colla Ecologista i Cultural de Massarrojos)