Tag Archives: Curiositats

Cristall

El món de la música es com un pou sense fons, sempre trobem curiositats i de vegades son antigues però pareix siguen d’última generació.
Això podem pensar escoltant sons interpretats per instruments de cristall.

El que veiem en la iconografia de d’alt és una dona tocant una Harmònica de Cristall, aquest instrument té uns 250 anys i ara parlarem un poquet d’ell.
Moltes van ser les temptatives d’utilitzar el cristall com instrument musical. En documents de mitjan del segle XVII es fa referència a la realització de música amb l’ajuda de 30-40 diferents recipients de vidre temperats.
Esta tècnica va ser oblidada cap al final d’aquesta època i solament en 1744 va ser de nou descoberta per l’irlandès Richard Packrich qui el va dur per tota Anglaterra. L’èxit va ser molt gran i va provocar l’interès de Christoph-Willibald Gluck que es trobava en Londres. El jove Gluck va dominar el nou intrument i fins i tot va realitzar el “concert de vint-i-sis vidres temperats per aigua de manantial”.
La passió per l’harmònica de cristall també va capturar a l’ambaixador dels Estats Units, Benjamin Franklin, que va arribar a Londres en 1757. Franklin, famós pels seus invents, la va estudiar a fons i la va millorar. Els vidres els va substituir per tasses hemisfèriques modelades i col·locades sobre un eix de ferro que tenien un constant moviment a través d’un pedal. Les peces de cristall al girar i al tacte del dit amb les vores banyades provoquen un so afable i agradable.

L’harmònica de cristall es troba en el Museu Alemany de Munich.
Els sons del vidre prompte van conquistar Alemanya, Àustria i Rússia. Un famós psiquiátra, Mesmer, va utilitzar l’harmònica per a calmar pacients. Va ser en casa de Mesmer on Mozart el va escoltar per primera vegada, i va escriure música per al instrument inusual. (Adagio en do major KV 356 per a harmònica de cristall). En 1791, Mozart va escriure altra peça quan va escoltar tocar a Marianne Kirchgesner i quedar fascinat per la seua interpretació.(Música per harmònica de cristall, flauta, oboè, viola i violoncel)
Posteriorment van compondre música per l’harmònica Beethoven, Glinka, Berlioz, Rubinstein, Richard Strauss, Paganini….Goethe va admirar el seu sonar diví…

És curiós que en algunes ciutats d’Alemanya l’harmònica va ser prohibida per la llei perquè se suposava que “alterava l’estat mental de les persones, espantava a animals i provocaba trastorns mentals”
Però l’oblit d’aquest intrument no solament va anar per aquestes llegendes sinó també per la seua fragilitat i la seua tècnica inusual de tocar-lo. Amb la idea de millorar aquesta tècnica es van substituir els vidres per plaques de cristall i segurament l’execució era més convenient però la màgia del so del “cristall que cantava” va desaparèixer.
L’art veritable de tocar l’harmònica de cristall va ser perdut totalment, i l’harmònica va ser substituïda per una campana d’orquestra (un instrument que sembla un glockenspiel) i celesta en l’orquestra.
Entusiastes d’aquest so segueixen practicant aquest art i antiga tècnica sobre cristall. Un grup de l’actualitat és “Crystal Trio“.

Fins i tot hi ha intèrprets que mantenen viva l’harmònica.

El Cos, el teu primer instrument musical

Mals de músics
L’estudi d’un instrument musical hauria de ser en gran part l’estudi del funcionament del nostre propi cos. El so i la música són el resultat de l’acció intel·ligent i sensible del cos sobre l’instrument.
Fins a un 75% dels pacients-músics desenvoluparàn malalties muscle-esquelètiques asociades a la seua profesió. Una cantitat que és major que les lesions dels deportistes. Així ho indica el Dr. Philipp Andwandter, Otorrinolaringòleg UC, que al investigar el tema comprobà que els músics patisen molt de les mans, però que no hi ha molta literatura mèdica com en el cas de les lesions dels deportistes.
Hi ha alteracions que només surgisen al moment de tocar l’instrument i no en les altres activitats cotidianes de la persona. ” Açò s’explica pels moviments repetitius que presionen les articulacions de manera fisiològicament anormal”.
La malaltia del músic dependeix de la forma de l’instrument i de la seua manera (o posició) de tocar-ho. ” El que més emmalalteix és l’amateur, i més que ell, el profesor de música”.
Els trataments requereixen molt de temps i paciència, amb més d’un 80% d’èxit.

Algunes Patologies Musicals:
1- Síndrome de dolor regional: per mal ús o sobre-ús del aparat locomotor i per causa del stress produït al sobrepasar els límits normals d’esforç de tendons i muscles. “Les dolencies en el antebraç son freqüents amb la Viola i Contrabaix. I en els instruments de corda, es lesionen els dits i el puny.
2- Neuropaties d’Atrapament: nervits que comencen a comprimir-se pel desenvolupament d’estructures veïnes (un muscle) i es caracteritza per sensació de formigueig.
3- Disfonia Motora Local: moviments involuntaris que surgeixen al moment de començar a utilitzar l’instrument, sense una causa precisa.
4- Osteroartritis: (osteoporosis) el desgast de la superficie de les articulacions que causen dolor, rigidesa i disminució de moviment. (El 77% dels violinistes pateix aquesta patologia al gastar la seua articulació temporomandibular)
5- Somatització: quan el stress, l’ansietat o la depresió dels músics es manifesta amb dolors aguts en les espatlles, colzes i mans.

(Ací video il·lustratiu)

És molt convenient complementar l’activitat física del músic amb algún tipus de deport o tècnica corporal.
El deport més recomanable per el seu gran benefici per a l’esquena es la natació. Altres activitats també recomanables per a músics són:
Tècnica Alexander (T.A a València)
Yoga
Tai-chi

A Terrasa tenim l’Institut de Fisiologia i Medicina de l’Art, el primer centre especialitzat del nostre pais que, a més d’oferir atenció mèdica completa exclusivament per artistes, porta a terme projectes d’investigació, divulgació i docència en aquest camp.