Cristall

El món de la música es com un pou sense fons, sempre trobem curiositats i de vegades son antigues però pareix siguen d’última generació.
Això podem pensar escoltant sons interpretats per instruments de cristall.

El que veiem en la iconografia de d’alt és una dona tocant una Harmònica de Cristall, aquest instrument té uns 250 anys i ara parlarem un poquet d’ell.
Moltes van ser les temptatives d’utilitzar el cristall com instrument musical. En documents de mitjan del segle XVII es fa referència a la realització de música amb l’ajuda de 30-40 diferents recipients de vidre temperats.
Esta tècnica va ser oblidada cap al final d’aquesta època i solament en 1744 va ser de nou descoberta per l’irlandès Richard Packrich qui el va dur per tota Anglaterra. L’èxit va ser molt gran i va provocar l’interès de Christoph-Willibald Gluck que es trobava en Londres. El jove Gluck va dominar el nou intrument i fins i tot va realitzar el “concert de vint-i-sis vidres temperats per aigua de manantial”.
La passió per l’harmònica de cristall també va capturar a l’ambaixador dels Estats Units, Benjamin Franklin, que va arribar a Londres en 1757. Franklin, famós pels seus invents, la va estudiar a fons i la va millorar. Els vidres els va substituir per tasses hemisfèriques modelades i col·locades sobre un eix de ferro que tenien un constant moviment a través d’un pedal. Les peces de cristall al girar i al tacte del dit amb les vores banyades provoquen un so afable i agradable.

L’harmònica de cristall es troba en el Museu Alemany de Munich.
Els sons del vidre prompte van conquistar Alemanya, Àustria i Rússia. Un famós psiquiátra, Mesmer, va utilitzar l’harmònica per a calmar pacients. Va ser en casa de Mesmer on Mozart el va escoltar per primera vegada, i va escriure música per al instrument inusual. (Adagio en do major KV 356 per a harmònica de cristall). En 1791, Mozart va escriure altra peça quan va escoltar tocar a Marianne Kirchgesner i quedar fascinat per la seua interpretació.(Música per harmònica de cristall, flauta, oboè, viola i violoncel)
Posteriorment van compondre música per l’harmònica Beethoven, Glinka, Berlioz, Rubinstein, Richard Strauss, Paganini….Goethe va admirar el seu sonar diví…

És curiós que en algunes ciutats d’Alemanya l’harmònica va ser prohibida per la llei perquè se suposava que “alterava l’estat mental de les persones, espantava a animals i provocaba trastorns mentals”
Però l’oblit d’aquest intrument no solament va anar per aquestes llegendes sinó també per la seua fragilitat i la seua tècnica inusual de tocar-lo. Amb la idea de millorar aquesta tècnica es van substituir els vidres per plaques de cristall i segurament l’execució era més convenient però la màgia del so del “cristall que cantava” va desaparèixer.
L’art veritable de tocar l’harmònica de cristall va ser perdut totalment, i l’harmònica va ser substituïda per una campana d’orquestra (un instrument que sembla un glockenspiel) i celesta en l’orquestra.
Entusiastes d’aquest so segueixen practicant aquest art i antiga tècnica sobre cristall. Un grup de l’actualitat és “Crystal Trio“.

Fins i tot hi ha intèrprets que mantenen viva l’harmònica.

Vols compartir-ho?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>