Santa Cecília 2016

Santa Cecília 2015

Complint un antic, senzill, bonic i emocionant ritual, enguany tornarà a tindre lloc la festiva, esperançadora i necessària incorporació de nous músics a l’Agrupació Musical de Massarrojos. Seran sis xiquetes i xiquets (casualment totes i tots de tretze anys) que, després d’una primera etapa de formació, voran satisfet el seu desig de formar part de la Banda i enriquiran la qualitat humana i musical del conjunt amb la seua personalitat, els seus coneixements i la seua singular manera de fer sonar els instruments que han elegit per a tocar.

Com és tradicional, l’entrada dels nous membres s’escenificarà de manera entranyable, familiar i pública en els dos actes més significatius amb què cada any culmina la celebració de Santa Cecília: el concert commemoratiu i la cercavila que ompli el poble de música, pólvora i alegria per tal d’arreplegar els nous integrants i donar inici als actes del dia gran de la festa.

Cal dir que les recents inclemències de l’oratge i les seues doloroses conseqüències (que més avall relatarem) han provocat canvis i retards en el programa de la present edició. Així, per exemple, mantindrem la celebració de la festivitat de santa Cecília el diumenge 22 de novembre, però traslladarem el concert al matí del diumenge següent (29 de novembre).

Siga com siga, estem convençuts que els imprevists no minvaran la il·lusió dels protagonistes, sinó que carregaran encara de més sentit i sentiment la seua entrada a la Banda. Per tant, amb aquest convenciment, el dia del concert es produirà el màgic i esperat moment en què els xiquets i xiquetes (si és que, per edat i alçada, encara els podem considerar axí…) Pau Vijuescas (trompeta), Ethel Roca (violoncel), Lluna Vicente (trompa), Marc Sotomayor (percussió), Mario García (trombó) i Alba Chordà (clarinet) seran cridats a formar part de l’Agrupació Musical de Massarrojos. I, com és natural, els nervis i les emocions trobaran els instants més intensos quan senten el seu nom i escolten les paraules que els presenten, però, molt especialment, quan rebran el seu instrument i ocuparan (acompanyats pels entusiàstics aplaudiments de familiars, amics i públic) el seu lloc dins de la Banda.

Evidentment, això serà la part visible i més amplament compartida d’un procés viscut en diferents episodis. Un dels quals, totalment desconegut inclús per la majoria dels músics, és la telefonada que fa la presidenta de la Banda a cada nou músic per comunicar-li la seua incorporació i invitar-lo a participar dels assajos previs al concert. O siga, que això que fa l’alcalde de València quan comunica personalment a la fallera major que ha estat ella l’elegida, podríem dir que també ho fa la nostra presidenta quan anuncia als nostres xiquets que han estat seleccionats per entrar a la Banda.
Així que, salvant totes les distàncies comparatives que cal salvar, hem de testimoniar ací que, segons comenten els pares de les criatures, poc té que envejar (tot tenint en compte l’estalvi en vestimenta i flor) l’alegria que prenen els candidats a ser músics de l’Agrupació Musical de Massarrojos en rebre la telefonada de la presidenta, a les llàgrimes de la fallera major quan sent la veu de l’alcalde de València dient això de “Saps qui sóc?”… Per tant, si alguna cosa queda clara de tot açò és que les persones i les societats necessitem mantindre, per senzills que siguen, certs rituals. Especialment aquells que ens humanitzen i marquen la nostra trajectòria personal i col·lectiva amb fites importants.

En aquest sentit, si hi ha alguna cosa en la qual l’Agrupació Musical de Massarrojos pot donar exemple, és en humana harmonia, coratge i unió. Així ha quedat demostrat, una vegada més, després del darrer embat que ha fet trontollar l’estabilitat a la qual mai ens hem acabat d’acostumar.

Com sabeu i comentàvem adés, tot i que tenim memòria històrica dels danys que moltes vegades han deixat les baixades del Palmar (d’altra banda tan naturals i previsibles), el passat 2 de novembre l’oratge sorprenia el nostre poble amb un fenomen nou i especialment destructiu: la formació i el pas d’un terbolí de vent i pluja. Sembla que aquesta vegada ens tocava pagar a nosaltres el maltractament que com espècie li estem propinant al planeta i fer-nos càrrec de les negatives conseqüències que això implica. I és que, tot i donar gràcies per la miraculosa absència de desgràcies personals, no podem negar que l’impacte ha estat gran i que, tant aquelles persones que visqueren la por del moment com aquelles que en la distància assimilàvem perplexos les colpidores imatges que ens arribaven, hem quedat tocats.

Sens dubte, els desperfectes han estat nombrosos per tot el poble i hem de plorar la pèrdua de molts arbres. Però si hi ha un lloc emblemàtic que simbolitze més que cap altre l’abast del que ha succeït, és l’Auditori de l’Agrupació Musical de Massarrojos, aquell Cine que amb tant d’esforç i treball solidari construïren els nostres besavis, avis o pares.
Malauradament, l’enfonsament de la nau del costat (l’antiga fàbrica de pinsos i més tard de làmpades), en la seua virulència, ha afectat la paret dreta del Cine i la teulada, que hagueren de suportar la caiguda de l’alt mur de rajola de la fàbrica. Sortosament, però, el reforçament dels pilars exteriors que es va dur a terme fa alguns anys, tot i l’aparatositat de les imatges que han circulat, ha fet que el Cine aguantara estoicament l’embranzida. La qual cosa, tenint també en compte les millores que acabava de rebre gràcies a una subvenció de la Diputació, ens obri l’esperança de la seua recuperació.

En qualsevol cas, la realitat és que, després d’una jornada moralment dura (alhora que encoratjadora pel compromís dels músics), en què haguérem de desallotjar el Cine i traure instrumental i arxius, la Banda torna a estar en una situació massa precària en relació a la vital importància que té la seua existència per a Massarrojos.
Des d’ací aprofitem l’ocasió per donar les gràcies a la parròquia pel lloguer del Cine des de fa anys, a l’Associació Cultural per deixar-nos assajar al Casino mentre s’aclarisca la situació, al Conservatori Municipal de Montcada per obrir-nos les seues instal·lacions sempre que les necessitem, a l’Alcaldia per acollir ara mateix material i arxiu i, com no, a la gent que sempre ens recolza i ha posat solidàriament la seua casa a la nostra disposició.
No obstant això, és un fet comprovat que la majoria de pobles solen tindre una associació, una confraria, una festa, un grup de veïns o una causa que vertebra, lidera i dinamitza la vida veïnal. A Massarrojos, no hi ha dubte que l’entitat més antiga, important i transversal, és la Banda. Per la qual cosa, agraint molt les ajudes i les mostres de solidaritat, pensem que l’Agrupació Musical de Massarrojos mereix gaudir d’un major recolzament, d’una certa seguretat i d’unes instal·lacions mínimes on desenvolupar dignament la seua activitat.
Així les coses, deixeu-nos acabar fent una crida a l’esperança, a l’ànima i a la responsabilitat, tant de l’Administració com del poble en general, i confiar i creure que entre totes i tots sabrem trobar, reclamar, treballar-nos i aconseguir la millor solució per dissipar el tel d’incertesa que ara per ara transforma el nostre present i emboira el nostre futur.
De segur que serà així, perquè Massarrojos mereix estimar, gaudir i sentir-se orgullós de la seua Banda i garantir, defensar i enfortir la seua pervivència i el seu fructífer i constant creixement en el temps, encara que només siga per vore com any rere any entren els nostres xiquets i xiquetes amb la il·lusió de voler educar-se i crear humanitat i bellesa, tocant un instrument.